Necrològiques

Ahir va morir en Josep Mª Torras Homet a l’edat de 94 anys. Des de molt jove se senti atret per la muntanya i el 1945 ingressa al CADE, d’on és expulsat per l’incident de la senyera a la Mòmia, junt amb Prats i en Nubiola, aquest darrer company habitual d’escalada.

El 1953 realitza el 4 art curset d’espeleologia organitzat pel GES del CMB, passant a ser-ne un membre actiu, realitzant exploracions sobretot pel Garraf, Sant Llorenç i Montserrat destacant les exploracions a l’avenc de l’Esquerrà, a la via Lamarca- Torras, i a l’avenc dels Pouetons.

El 1960 passa a ser membre del GAM del CMB. En escalada obre nombroses vies, amb en Joan Nubiola, tan a Montserrat com a sant Llorenç de Munt.

Els darrers anys es va dedicar a les curses de llarga distància, sense deixar de costat les seves altres aficions. La seva darrera escalada, a l’edat de 89 anys, va ser a l’agulla de l’Esquirol a Sant Llorenç de Munt, que havia estat la seva primera. Sempre va realitzar les activitats amb un esperit juganer i sorneguer, esperit que va mantenir fins als seus darrers dies.

Descansi en pau.

Nit de la Imatge Subterrània

                     5a Nit de la Imatge Subterrània B.C.N.2020

Actes paral·lels

 

-Homenatge pòstum a Àngel Lagar Mascaró

Presentació del llibre de la seva Bibliografia publicada

-Exposició del 14 al 28 d’Abril a la planta 1ª

50 anys de exploració espeleològica de Victor Ferrer i Rico

-Sopar al Centre Sant Pere a les 23 h previ pagament al Club o per transferència de 18€ 

Els interessats posar-se en contacte per correu amb el ECMB

Les places son limitades, per orde d´arribada i fins completar l’aforament

__________________________________________

Lloc: Centre Sant Pere      C/ Sant Pere més Alt 25

 08003 Barcelona

 

Informació: info@ecmbarcelones.com

Ahir ens va deixar la Eli Verges, dona pionera dins l’escalada i l’alpinisme i activa fins l’ultim moment.

Reposa en pau.

Necrològiques

Ens ha deixat Àngel Lagar Mascarò, Bioespeleòleg, membre del Grup Geogràfic de Gràcia i membre de l’Espeleo Club de Gràcia
El sepeli es farà al tanatori de la Ronda de Dalt a les deu hores del dijous 4 de juliol.
Descasi en pau.

La Falconera

Darreres exploracions a la Falconera

Des dels 80’s, dècada en la que Xavier Garza de l’Espeleo Club de Gràcia i Jean Louis Camus van explorar el riu subterrani de la Falconera, aconseguint arribar a la cota de -81m en una galería descendent, van quedar aturades les exploracions d’aquesta cavitat. Fa quatre anys, amb noves fornades d’espeleobussejadors, i, per descomptat, noves tècniques i materials, vam decidir reprendre la exploració per tal d’avançar en el coneixement de la Falconera.

En 2015 es reinicien els treballs amb en Carles Ramoneda (ECG), en Josi Olave i en Carmelo Ojuel (Otxola). Des de la primera immersió ja es percep la important contaminació i les males olors de l’aigua del riu subterrani, provocat tot per les filtracions que provenen de l’abocador de la Vall d’en Joan, al Garraf, la qual cosa suposa una visibilitat molt pobre i grans quantitats de matèria orgànica en suspensió.

Actualment, al problema de les olors s’hi afegeix la presència de sulfídric al pou de l’Eusebi, antic pou artificial per on s’accedia al riu subterrani, això ha motivat la impermeabilització de la zona del abocador per a minimitzar les filtracions de lixiviats a les aigües subterrànies que van a parar a la Falconera. Per causa de la gran contaminació existent, resulta extremadament complicat i perillós continuar amb les exploracions, potser caldrà esperar uns altres 30 anys, o més.

Han estat diverses les immersions que van començar al 2015, a càrrec d’en Josi Olave, Carmelo Ojuel i en Carles Ramoneda, aquest últim va continuar durant el 2016 per poder realitzar la topografia de la cavitat.

Suposem que l’accés a la zona profunda, parcialment explorada pel Xavi Garza i Jean Louis Camus als 80’s, es troba actualment colmatada per grans dipòsits de sorres, que apareixen i desapareixen de forma intermitent. És per això que la topografía només recull les galeries superiors. 

Les exploracions han estat sempre condicionades a l’estat de la mar, doncs amb onatge de més de 30 cms és molt perillós apropar-se a la cova per les roques de l’entrada. la major part de les immersions s’han fet amb l’ajut de propulsors des de la platgeta del port del Garraf.

Antiga topografia aèria de Lluis Astier i la subaquàtica juntes