Darreres exploracions a la Falconera
Des dels 80’s, dècada en la que Xavier Garza de l’Espeleo Club de Gràcia i Jean Louis Camus van explorar el riu subterrani de la Falconera, aconseguint arribar a la cota de -81m en una galería descendent, van quedar aturades les exploracions d’aquesta cavitat. Fa quatre anys, amb noves fornades d’espeleobussejadors, i, per descomptat, noves tècniques i materials, vam decidir reprendre la exploració per tal d’avançar en el coneixement de la Falconera.
En 2015 es reinicien els treballs amb en Carles Ramoneda (ECG), en Josi Olave i en Carmelo Ojuel (Otxola). Des de la primera immersió ja es percep la important contaminació i les males olors de l’aigua del riu subterrani, provocat tot per les filtracions que provenen de l’abocador de la Vall d’en Joan, al Garraf, la qual cosa suposa una visibilitat molt pobre i grans quantitats de matèria orgànica en suspensió.
Actualment, al problema de les olors s’hi afegeix la presència de sulfídric al pou de l’Eusebi, antic pou artificial per on s’accedia al riu subterrani, això ha motivat la impermeabilització de la zona del abocador per a minimitzar les filtracions de lixiviats a les aigües subterrànies que van a parar a la Falconera. Per causa de la gran contaminació existent, resulta extremadament complicat i perillós continuar amb les exploracions, potser caldrà esperar uns altres 30 anys, o més.
Han estat diverses les immersions que van començar al 2015, a càrrec d’en Josi Olave, Carmelo Ojuel i en Carles Ramoneda, aquest últim va continuar durant el 2016 per poder realitzar la topografia de la cavitat.
Suposem que l’accés a la zona profunda, parcialment explorada pel Xavi Garza i Jean Louis Camus als 80’s, es troba actualment colmatada per grans dipòsits de sorres, que apareixen i desapareixen de forma intermitent. És per això que la topografía només recull les galeries superiors.
Les exploracions han estat sempre condicionades a l’estat de la mar, doncs amb onatge de més de 30 cms és molt perillós apropar-se a la cova per les roques de l’entrada. la major part de les immersions s’han fet amb l’ajut de propulsors des de la platgeta del port del Garraf.
Antiga topografia aèria de Lluis Astier i la subaquàtica juntes